El Parlament ha aprovat, amb el suport de tots els grups menys el PPC, definir la Vall d'Aran com una "realitat nacional occitana" amb un caràcter "singular" dins de Catalunya i donar a la "llengua occitana, denominada aranès a Aran" el caràcter de "llengua pròpia i oficial" en aquest territori "i també a Catalunya". Aquesta part de l'Estatut dedica a la Vall d'Aran un article i part d'un altre, i tots dos han comptat amb 120 vots a favor, els de PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA, i amb els 15 vots en contra del PP català.

A l'article 11, el nou Estatut diu: "El poble aranès exerceix l'autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d'Aran (màxima institució política de la vall) i les altres institucions pròpies." 

Així mateix, aquest article, al segon apartat, afegeix: "Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen Aran com una realitat nacional occitana fonamentada en la seva singularitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles." 

"Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i també reconeix Aran com una entitat territorial singular dins de Catalunya, que és objecte d'una particular protecció mitjançant un règim jurídic especial", subratlla també l'esmentat article 11. 

D'altra banda, a l'article 6, referent a les llengües a Catalunya, tots els grups menys el PPC han donat suport que figuri al nou Estatut que "la llengua occitana, denominada aranès a Aran, és la llengua pròpia i oficial d'aquest territori i és també oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística".

Durant el debat de l'encaix de la Vall d'Aran a l'Estatut, el conseller portaveu del govern català, Joaquim Nadal, en nom del PSC, ha dit que "Catalunya vol per a Aran el mateix que per a ella", i ha destacat la decisió de donar caràcter oficial a Catalunya a l'aranès.

Per la seva banda, el portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig, ha afirmat que les referències a la Vall d'Aran a l'Estatut suposen "una reparació històrica" amb aquest territori i un "avanç important" en el reconeixement de la realitat nacional d'Aran amb relació a l'Estatut actual, el del 1979.

El reconeixement de la Vall d'Aran a l'Estatut també ha estat destacat per ERC i ICV-EUiA, mentre que el PPC era partidari de reconèixer a l'Estatut la singularitat d'Aran, però no de referir-se a aquest territori com una "realitat nacional occitana".

L'aranès, al Parlament

El diputat aranès Francesc Xavier Boya, a qui els socialistes han cedit part del temps, han fet tot el seu parlament en la seva llengua per agrair el gest a Catalunya. Boya ha dit que des de l'Estatut de Sau, el país tenia un deute històric amb la Vall d'Aran que avui s'ha restablert.

Font: http://www.telenoticies.com/noticia/arxiu/not191872867.htm